dijous, 2 d’octubre del 2008

Breu repàs a la evolució dels sistemes operatius de Apple fins a arribar al OSX

Apple INC, va començar en el món dels sistemes informàtics, creant el primer sistema operatiu en tenir éxit amb una interfaç gràfica, és a dir, no requería tenir coneixement sobre comandaments per fer funcionar l'ordinador. Van incorporar l'ús d'un ratolí a l'ordinador.

El primer Mac OS més destacable, va ser el Mac OS 5, desde el que van anar evolucionant, passant per les versions 6, i les seves corresponents actualitzacions, així com 6.1 o 6.2, després al 7 i les actualitzacions, 8 i 9, fins arribar a un sistema que realment revoluciona el concepte anterior.


Sistema Mac OS antic:






El sistema operatiu d’un computador proporciona un conjunt de funcions necessàries i utilitzades per la majoria de les aplicacions d’usuari per accedir i controlar el maquinari.

Els primers computadors dels anys 40 no tenien sistema operatiu. De fet, aquest concepte no existia. Els programadors interaccionaven directament amb el hardware de les computadores treballant en llenguatge màquina (en binari, programant únicament amb 1's i 0's).

Els programes necessitaven un coneixement complet del maquinari per executar-lo correctament, i un “driver”propi per accedir a cada perifèric, com ara una impressora o un lector de targetes perforades. El progressiu augment de la complexitat del maquinari i de les aplicacions, van fer que el sistema operatiu fos una necessitat.

El concepte de “Sistema Operatiu” sorgeix en la dècada dels 50. El primer Sistema Operatiu de la història va ser creat l'any 1956 per a un ordinador IBM 701 i, bàsicament, l'únic que feia era començar l'execució d'un programa quan l'anterior acabava.

Als anys 60 es produeix una revolució en el camp dels Sistemes Operatius. Apareixen conceptes com “sistemes multitasques”, “sistemes multiusuari”, “sistemes multiprocessadors” i “sistemes en temps real”.

És a finals dels anys 60 quan apareix UNIX, la base de la gran majoria dels Sistemes Operatius que existeixen avui en dia.

-OS X, sistema UNIX amb un entorn d'usuari estil Mac

El nou sistema de Apple, el Mac OS X, conegut com Lepoard en la seva versió més actual, es un sistema de programació UNIX, un sistema molt potent, multiusuari, i multitasca, que combina amb una interfaç gràfica molt agradable denominada AQUA. Totes les actualitzacions d'aquest sistema, es caracteritzen per tenir noms de felí, ja sigui Tiger, l'anterior d'aquesta, Panther, o l'actual Leopoard.

El sistema UNIX està basat també, en unes ordres de comandament, que únicament aplicant-les, es poden desenvolupar les tasques.

A continuació veurem el primer sistema UNIX i el més nou:









- Arquitectura del OS X:

  1. Nucli Darwin:
El nucli Darwin és el nom que té el centre del processador del Mac OS X. És un nucli amb memória protegida, el nucli dona la memoria que les aplicaciones demanen, la gestiona el sistema i la reparteix per les aplicaciones que demanen, segons la necesitat. La memória protegida ens permet tenir un multitasca real, és un sistema de codi obert (open source) que sempre està obert a modificacions.

2. Gràfics:

En aquest sistema, n'hi ha de 2 tipus. Els gràfics 3D i els 2D.

Els gràfics 2D del Mac Os X, és el quartz, un sistema de gràfics PDF. Té l'efecte anti-alias que evita que es retallin les aplicacions quan tenen animacions.

Els gràfics 3D utilitzen una tecnologia anomenada OPEN GL, que serveix per tractament d'imatge i jocs. L'últim tipus de gràfics són els multimedia, utilitzatas bàsicament per Quictime.

3. Frameworks:

Són les eines que fa servir el nucli Darwin per executar les aplicacions. El Mac OS X, utilitza com a framework, el Cocoa, Java i rosmerta (Mac OS X sobre Intel)

4. Aqua:

És l'entor gràfic sobre el que treballa el Darwin, és com la cortina que hi ha damunt del nucli en si, un entorn visual animat i molt atractiu a la vista.

5. Internacional:

El sistema pot interactuar i parlar en una gran quantitat d'idiomes. Es pot escollir l'horari, calendaris, i demés característiques que diferencien les regions del món.

Al menú del teclat, per exemple, es pot escollir quin tipus d'alfabet volem fer servir per escriure depenent del país.

-Característiques més importants:
  • Memòria protegida:
La memoria protegida del Mac OS X, té la capacitat de que quan es penja un programa, no penja l'ordinador, sino que llibera la memoria que fa servir el programa i només tanca aquest.
  • Sistema multi usuari:
Són sistemes que tenen la posibilidad de fer-los servir diferents tipus d'usuari. N´hi ha de 2 tipus, usuari LOCAL i de XARXA.

En els usuarios LOCALS, la informació es a dintre de la CPU. Dintre dels usuaris que poden treballar com a locals en la classe, per exemple, són: l'alumne, el convidat, i el professor.

Els usuarios de XARXA, són els que treballen remotament des d'un servidor.

Tots els linux/UNIX poden ser multi o monousuari, per defecte són multiusuari (per exemple, es posen en mode monousuari quan estan en tasques de manteniment). Un altre exemple de sistema multiusuari és el OS/2.

Es pot establir una classificació a partir dels usuaris que fan servir un sistema operatiu, així dons, tenim:

Sistema Operatiu Monousuari:
Els sistemes operatius monousuaris són aquells que soporten a un usuari a la vegada, sense importar el número de processadors que tingui la computadora o el número de processsos o tasques que l'usuari pot executar en un mateix instant de temps. Els ordinadors personals típics s'han classificat en aquest apartat.
En altres paraules, els sistemes monousuaris són aquells que només poden atendre a un únic usuari, gracias a les limitacions creades pel hardware, els programes o el tipus d'aplicació que se està executant.

Sistema Operatiu Multiusuari:
Els sistemes operatius multiusuaris són capaços de donar serveix a més d'un usuari a la vegada, ja sigui per mitjà de varies terminals conectades a l'ordinador o per mitjà de sessions remotes en una red de comunicacions. No importa el número de processadors en la màquina ni el número de processos que cada usuari pot executar simultàneament.
En esta categoria es troben tots els sistemes que cumpleixen simultàneament les necessitats de dos o més usuaris, que comparteixen els mateixos recursos. Aquest tipus de sistemes es fan servir en reds.

Segons el número de tasques:

Sistema Operatiu Monotasca:
Els sistemes monotasca són aquells que només permetixen una tasca a la vegada per usuari. Pot donarse el cas d'un sistema multiusuari i monotasca, en el cual s'admeteixen varis usuaris al mateix temps pero cadascún d'ells pot estar fent noés una tasca a la vegada.
Els sistemes operatius monotascas són més primitius i, només poden fer servir un procés en cada moment o que només pot executar les tasques d'una en una.

Sistema Operatiu Multitasca:
Un sistema operatiu multitasca és aquell que li permeteix a l'usuari estar realizant diverses tasques al mateix temps.
És el mode de funcionamient disponible en alguns sistemes operatius, mitjançant el cual un ordinador processa varias tascas al mateix temps. Existeixen varis tipus de multitascas. La conmutació de contextes (context Switching) és un tipus molt simple de multitasca en el que dos o més aplicacions es carreguen al mateix temps, pero en el que només s'està processant l'aplicació que es troba en primer lloc (la que veu l'usuari. En la multitasca cooperativa, la que s'utiliza en el sistema operatiu Macintosh, las tasques en segon pla reben temps de processat durant els temps morts de la tasca que es troba en primer lloc (per exemple, quan està l'aplicació esperant informació de l'usuari), i sempre que aquesta aplicació ho permeteixi. En els sistemes multitasca de temps compartit, como OS/2, cada tasca rep l'atenció del microprocessador durant una fracció de segón.

-GOOGLE APPS:

Són les aplicacions remotes de Google, que es poden aconseguir desde qualsevol ordinador, no cal instalarles com a programes, i les actualitzacions es fan soles, no enmagatzemen informació a l'ordinador.

Per exemple, són el Gmail, calendaris, fulls de càlcul, tot sense instalar que gestiona l'escriptori.

Cada alumne, pot crear-se un compte de Gmail, que a partir d'aquí, pot fer servir calendaris, agregar contactes e intercambiar informació i misstages amb ells, accedir a documents i pujar-los al correu, fulls de càlcul tal i com serien en Office.